Maria del Mar Bonet - El Pi de Formentor

EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.


No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada

i li donà per trone l'esquerpa serralada,

per font l'immensa mar.


Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encativam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina,

o del voltor que passa sent l'ala gegantina

remoure son fullam.


Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel,

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.


Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.


Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i vencedor espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera real.


Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

oh vida, oh noble sort!


Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada

com l'au dels temporals.


Miquel Costa i Llobera

Marcel Cranc - Naufragi

Ivette Nadal - Fora de temps

VerdCel - Contacontes a Gósol

Pastorets Rock- El ball de la civada

Élena - Qualsevol nit pot sortir el sol

Mikel Laboa- Txoria txori

Ahir a la matinada es va morir, a setanta-quatre anys, el cantant, músic, poeta i compositor basc Mikel Laboa. Nascut el 1934 a Sant Sebastià i metge de professió, Laboa va començar a tocar a la dècada de 1950, però no va convertir-se en símbol de la música basca (gràcies a la seva tasca de revitalització i modernització de la tradició oral) fins després de la seva estada a Barcelona (anys 1964 i 1965), on va conèixer els membres de la Nova Cançó. D'aquell contacte, en va sorgir el 1966 un col·lectiu paral·lel a Euskal Herria, Ez Dok Amairu ('no som tretze'), amb Lurdes Iriondo, Benito Lertxundi, Xabier Lete i l'escultor Jorge Oteiza, per integrar l'èuscar en totes les manifestacions artístiques. Laboa va publicar una quinzena d'àlbums, on va saber unir la tradició literària i musical amb la recerca avantguardista. Algunes de les seves cançons han esdevingut veritables himnes, com Txoria txori, que va arribar a interpretar Joan Baez.

El 1994, amb el disc Hamalau (14), Laboa hi va incloure un poema de Salvador Espriu cantat en català, 'Assentiré de grat', en homenatge a Catalunya.

Tot i beure de la tradició, Laboa va ser també un referent per a les generacions musicals posteriors a Euskal Herria, tal com va quedar demostrat el 1991 amb el disc d'homenatge Txerokee, Mikel Laboaren Kantak (1991), en què van versionar-lo grups tan heterogenis com Su Ta Gar, Negu Gorriak, Delirium Tremens, BAP!!, M-ak i Tapia eta Leturia.

L'11 de juliol de 2006 va oferir l'última gran actuació en un concert multitudinari per la pau, amb Bob Dylan, a Sant Sebastià. A més, va encarregar-se de la banda sonora del film 'La pilota basca', de Julio Medem.

Fa pocs dies, el 29 de novembre, l'Associació Cultural l'Encenall de Lleida va atorgar-li el premi Encenall 2008. (De Vilaweb)